Un tassó de llet

Un jove pobre, anomenat Howard Kelly, passava per les cases venent productes per poder pagar-se els estudis universitaris. Un dia només li quedaven 10 cèntims i tenia gana. Va decidir demanar menjar a la propera casa on truqués, però els nervis el van trair quan li obrí la porta una encantadora dona jove. En comptes de menjar, va demanar un tassó d’aigua. La dona, però, va notar el seu aspecte famolenc i li va portar un tassó de llet. Ell se’l va beure poc a poc i li demanà:

- Quant li dec?

- Res, home, res! La meva mare sempre ens ha ensenyat que quan es fa una caritat no es cobra mai.

- Doncs li ho agraeixo de tot cor.

Quan en Howard va marxar d’aquella casa, no tan sols se sentia més fort, sinó que també la seva fe en els homes era més forta. Havia estat a punt de deixar-se anar del tot i rendir-se…

Anys després, aquella dona va emmalaltir greument. Els metges locals estaven confosos i van fer-hi anar el prestigiós Dr. Howard Kelly per consultar-li el problema. Quan aquest sentí el nom del poble d’on venia la pacient, una estranya lluny omplí els seus ulls. Immediatament el Dr. Kelly va pujar a l’habitació de l’hospital i de seguida va reconèixer la dona. Va decidir que faria tot el possible per a que ella es recuperés i, després d’una llarga lluita, la dona va vèncer! Estava totalment guarida! Llavors el Dr. Kelly va demanar la factura total de les despeses per tal d’aprovar-la. La va revisar i signar. A més a més, va escriure alguna cosa al marge del paper, i va enviar la factura a l’habitació de la pacient. Ella temia obrir-la, pensant que li costaria tota la vida poder-la pagar, però la va obrir i… al marge del paper s’hi podia llegir:

"Pagat completament fa molts anys, amb un tassó de llet. (signat) Dr. Howard Kelly."

traducció del text Un vaso de leche,

de Guillermo Hernández

[@more@]

Tweet